domingo, 4 de marzo de 2018

PELS CAMINS DE LA MEMÒRIA


Aquesta excursió començà ahir, o més ben expressat fa vuitanta anys, quan la república va enviar tropes a la Vall d'Uixó per a fer una linea defensiva front a les tropes franquistes i que rebría el nom de linea XYZ.
Es un dels estudiosos de la batalla de Llevant, Carlos Mallench Sanz,  el què ens fa una aproximació històrica a l'oportunitat què tindrem demà de visitar les restes de la linea defensiva recentment recuperada i habilitada amb indicadors; el traçat de les sendes condicionades que avui s'innaugura amb la col.laboració del ajuntament de la Vall d'Uixó.

llibre on Carlos és coautor

Carlos ens descriu e il.lustra un complex treball de recerca i recuperació qué el grup GEBAL està fent amb aquestes restes històrics. Una magnífica tasca de posar en valor i traure de les runes el testimoni de la "Batalla de Llevant."
Un treball de recuperació de fotográfies aèries que van fer amb una òptica excepcional per aquells temps , els avions de la legió condor alemana, per tal d'identificar les defenses republicanes, com també la rescabalament de mapes antics que dibuixen el traçat de la línea XYZ.
Perquè te aquest nom ? Tan mateix no ho sabem, pot ser es refereix a les coordenades geogràfiques o pot ser amb un metamensatge s'anomenes així per la consciencia de que XYZ, al ser les últimes lletres del abecedari, els republicans forens conscients de que aquella podría ser també una última linea de defensa darrere de la que no hi havia cap alternativa si era vençuda.
Carlos Mallench mostrant la XYZ damunt d'un mapa
Finalitzada la presentació i amb una gran participació de persones interesades en coneixer in situ els pormenors de la história, ens acomiadem fins el següent dia. Tot te un altre visió quan trepitges els camins, quant ti acostes i contemples els indrets on altres homes i dones es jugaven la vida.
"Ubi sunt qui ante nos in hoc mundo fuere?" ( On son els que van ser abans de nosaltres en el món?)
Ens en anem a casa amb un sentiment i una reflexió.

Pel mati som puntuals  a la cita qu'ens genera molta espectació. No tarda gaire en formar-se un gran grup de persones que compartiran amb nosaltres el cami i la experiencia.
Una foto dels participants i comença l'excursió amb un cel força nubol.lat que amenaça pluja.

Al lloc de trobada, punt d'informació de les coves de Sant Josep.

Una carrera de bicicletes ens obliga, donat el nombrós grup de persones que caminem, a fer una variació del itinerari previst per evitar posar en perill als ciclistes. No hi ha que empenedir-se, significa una millor oportunitat per a coneixer les aproximacions a les sendes , ara anomenades nº 1 i nº 2. ( També es itinerari PRV-241 )


Una curiositat és què la necessitat de ferro a la post guerra, va fer que la voladura i aprofitament de les vigues de les construccións, es va convertir en econòmicament rentable, per això i donat que les superestructures dels bunquers era el lloc on més ferro es trobava, fa que avui els trobem sense la seva coberta protectora com veiem a la fotografía inferior.
Bunquers d'ametralladores, trinxeres i refugis antiaeris, lloc elevats de comandament i observació, a poc a poc, Carlos Mallench ens va regalant coneixements.

Correspon a un niu d'ametralladores del exercit republicà, noteu els esglaons de la boca de tir per evitar l'entrada de projectils.
Damunt del mateix bunquer, Carlos Mallench ens explica els pormenors de la construcció i la situació del front franquiste.
De mica amb mica, ens n'anem enlairant damunt de la vall i la població. Ens dirigim cap un lloc anomenat "La cova" per on passem, just dessobre trobem un punt d' observació e informació militar amb una edificació de mamposteria i una trinxera d'acces excavada a la roca.

La cova
Punt dominant d'observació. En les muntanyes qu'es veuen enfront eren les linies del exercit rebel.lat contra la república.

No tarda gaire la pluja en fer aparició i ens toca resguardar-nos sota les capes d'aigua mentre visitem altres construccións de defensa.
De segur que hi tornarem, aixó ha sigut un primer contacte i tractarem de documentar-nos per a gaudir de la comprensió qu' aquestes restes ens poden proporcionar sobre la desconeguda "Batalla de Llevant".
Han sigut dues hores i mitja d'un caminar tranquil amb l'imaginació volant.
De tornada cap al parking aprofitem per passetjar sota la pluja per la senda Quistel, un itinerari botànic al costat de la llera del riu Belcaire amb cartells identificatius d'espècies àrbòries.
la senda Quistel
En mig de aquestes construccións bèl.liques també começen a lluir les orquídies, un recordatori de que la primavera està arrivant a la Serra d' Espadà.


Deixem momentaneament La Calderona per aprofitar aquesta oportunitat. Ens ha agradat molt i de segur tornarem a fer caminades que'ns vagin desvetllant més camins de la memòria.
Fins aviat. Salut.